Blogs valencianistes

El país dels idiotes.

Josué Ferrer - 12/10/2017 - 12:00

En el país dels idiotes afirmen en rotunditat que és impossible que Catalunya s’independise perque la Constitució ho prohibix i un minut més tart pronostiquen que si s’arriba a independisar li ocorreria tal o qual calamitat. A vore, ¿pero no havien dit que era impossible? ¿Pero en qué quedem? ¿Pot independisar-se o no pot?

En el país dels idiotes diuen que Donald Trump és raciste perque vol construir un mur en la frontera en Mèxic. Pero el país dels idiotes té tres murs: en Ceuta, en Melilla i en Gibraltar. Caldria derribar-los i deixar entrar a cinccents millons d’africans. Fronteras abiertas, papeles pa tos, tos pa dentro. Lo contrari és racisme.

En el país dels idiotes la gent diu que els polítics són uns lladres i que no tenen vergonya. Els votants es queixen com si els governants estigueren en el poder per haver perpetrat un colp d’estat o com si no els haguera triat ningú. Quan els idiotes per fi et confessen per qui han votat, et dones conte que encara els furten poc.

En el país dels idiotes la gent es posa un llacet rosa en solidaritat en les dònes en càncer de mama i acte seguit vota per una dreta casposa i mafiosa que privatisa la sanitat. ¿I qué será millor per a curar el càncer? ¿Una sanitat pública forta i gratuïta o un llacet rosa? ¡El llacet resulta més curatiu! ¡No tinga vosté cap de dubte!

En el país dels idiotes els de la religió de la pau cometen atentats terroristes. Quan hi ha una matança la gent es posa un perfil en Facebook:  “Tots som Barcelona”, “Tots som Madrit”, etc. En acabant vota per una esquerra chupiguay que permet les mesquites salafistes. La yihad es combat en perfils de Facebook en el país dels idiotes.

 


Categories: Blogs valencianistes

Valencians de cor, de cap i mans.

Josué Ferrer - 09/10/2017 - 19:48

Gary Eteo (Malabo, Guinea Equatorial, 1976) va nàixer en Àfrica pero al sèt anys d’edat se’n va vindre a viure a Valéncia. Des de ben menut este afrovalencià era seguidor del Valéncia C.F. En certa ocasió, gràcies a un amic, descobrí que el valencià que li havien ensenyat en l’escola era en realitat català i s’interessà per deprendre el valencià autèntic, al que considera una llengua molt dolça. Ademés, es va fer militant de Som Valencians (SV) per a defendre els interessos de la nostra terra.

Guillem Bonarrossar (Sao Paulo, Brasil, 1979), fill de pare valencià i mare japonesa, va nàixer al Brasil pero passà part de la seua infància en Valéncia. Residix i treballa en Brasil pero es considera valencià. Si li preguntes cóm és possible això et respon que el fill d’un colom no deixa de ser un colomet i que ser valencià és una cosa que es du en el cor. Parla la nostra llengua, està vinculat a associacions valencianistes i encara des de la distància fa tot el valencianisme que pot.

Bojan Dubljevic (Niksic, Montenegro, 1991) és el màxim artífex de que Valéncia Basket guanyara la Lliga la temporada passada i va camí de convertir-se en el millor jugador de l’història del club. En repetides ocasions ha manifestat que no vol jugar en Real Madrit, Barcelona o la NBA, que la seua primera opció sempre ha segut continuar en el Valéncia Basket, al que considera el millor equip del món, que vol estar ací tota la vida perque els valencians li han donat tot des del primer dia.

Thien Nguyen (Gia Kiem, Vietnam, 1995) és un estudiant vietnamita resident en Texas. Com que és catòlic i el seu nom significa Vicent, se va interessar per la figura de Sant Vicent Ferrer i a partir d’ahí descobrí el valencià, idioma que domina. Este jove políglota es considera un enamorat de la llengua i cultura valencianes i creu fermament que el valencià no és català, encara que també li agrada este últim. Encara no ha visitat Valéncia. Li agradaria poder fer-ho en un futur.

Este tipo de persones sensibles, d’extraordinaris sers humans, és el que de veritat li cal a la societat valenciana. A mosatros no mos interessen eixos forasters del a mí me habla usted en cristiano ni suposts valencians que defenguen els països catalans o que s’alegren quan el Real Madrit li guanya al Vilarreal. Preferixc mil voltes a algú que vullga integrar-se en la nostra cultura i que estime la nostra terra; per a mi sempre serà u dels nostres, encara que siga vert i haja naixcut en Mart.


Categories: Blogs valencianistes

¿Sabías que el Puerto de Valéncia es el más importante del Mediterráneo?

Josué Ferrer - 01/10/2017 - 19:10

El Puerto de Valéncia es el más importante de España y del Mediterráneo. Sus datos son incontestables: el primero en tráfico de contenedores con un total de 4.615.196 contenedores (TEU) y un tráfico total de más de 70 millones de toneladas canalizadas (datos de 2015). Estas cifras colocan al Puerto de Valéncia como el líder de España (por delante de Algeciras y Barcelona); como líder del Mediterráneo y como quinto de Europa.

¿Y en cuanto a pasajeros? A cierre de 2015 un total de 371.374 viajeros habían recalado en el Puerto de Valéncia a bordo de un crucero turístico. Por su parte, el tráfico de línea regular aumentó hasta llegar a un total de 373.549. En conjunto 744.923 personas utilizaron el recinto del Grao para sus desplazamientos marítimos (datos de 2015). Esto convierte al Puerto de Valéncia en uno de los más importantes en cuanto a tráfico de pasajeros.

La Autoridad Portuaria de Valéncia (APV), llamada Valenciaport, gestiona tres puertos: Valéncia, Sagunt y Gandia. El Puerto de Valéncia se dedica al tráfico de contenedores, de automóviles y de cruceros. El de Sagunt se dedica a tráfico de graneles, automóviles, siderurgia, tráfico marítimo de corta distancia y tráfico ro-ro (vehículos y camiones). El de Gandia carga de todo, especialmente bobinas de papel, madera y fruta.

Las instalaciones del Puerto de Valéncia cuentan con una superficie de 600 hectáreas, con más de 12.000 metros lineales de muelle, de los que 4.000 metros tienen calados iguales o superiores a los 14 metros. También alberga la Valencia Superyacht Marina, la Marina Real Juan Carlos I y el Port America’s Cup. Genera 15.000 empleos, entre directos e indirectos, y un volumen de negocio de 1.100 millones de euros (datos de 2015).

El Puerto de Valéncia es el líder del Mediterráneo, que es a lo máximo a lo que puede aspirar hoy por hoy. Ser líder de Europa o del mundo es casi imposible para un puerto mediterráneo ya que con el paso de los siglos el grueso de la actividad económica y comercial se ha desplazado al Atlántico (por eso el puerto de Rotterdam es el primero de Europa) y en tiempos más recientes al Pacífico (con Singapur como número uno del planeta).

Por último el Puerto de Valéncia es el líder del Mediterráneo a pesar de España, y no gracias a ella. El nacionalismo catalán constantemente chantajea al Gobierno español con no aprobar los presupuestos a menos que traiga unas inversiones al Puerto de Barcelona muy superiores a las del de Valéncia, con la intención de desbancarlo, a lo cual Madrid accede. La hemeroteca y los Presupuestos Generales del Estado dan fe de ello.

 

Fuentes consultadas:

-Europa Press. El Puerto de Valencia, primero de España y del Mediterráneo en tráfico de contenedores en 2015. Las Provincias. 14-2-2016.

Ferrer, Paula y García, Santi. Puertos marítimos comerciales más importantes de Europa. Transporting. 27-11-2015.

Fontanillo, Olivia. El puerto de Valencia se consolida como líder de tráfico de contenedores en el Mediterráneo. El Economista (edición Comunidad Valenciana). 15-2-2016.

Santamaría, P. Los diez puertos más grandes de España. ABC Viajar. 26-6-2014.

-Valenciaport (página web oficial).


Categories: Blogs valencianistes

L'espirit de Jaume I i la llibertat dels valencians

Mediterraneu - 30/09/2017 - 14:41
El 9  d’Octubre es celebra algo mes que la reconquesta cristiana del Regne de Valencia, i l’entrada del rei  d’Arago en el Cap i Casal. Mirar el passat, mos pot ajudar a entendre el present i plantar les bases per a lo que volem ser en el futur. El gran merit de Jaume I, entre uns atres, fon entrar pacificament  en Valencia. Pactar la rendicio del Regne, i respectar a la poblacio local: Jaume Vicent Hurtadohttps://plus.google.com/105803835248243421913noreply@blogger.com0http://mediterraneu.blogspot.com/2017/09/lespirit-de-jaume-i-i-la-llibertat-dels.html
Categories: Blogs valencianistes

Els valencians, més rics que els britànics.

Josué Ferrer - 25/09/2017 - 20:32

Existix la falsa creença de que els britànics són més rics que els valencians. ¡Pero qué va, és tot lo contrari! Els britànics no poden permetre’s formar part d’eixa elefantiàsica i caríssima administració que és l’Unió Europea (UE), per això han iniciat el Brexit. Mosatros en canvi sí que podem. Damunt, sabem que fòra de la UE només hi ha fam i misèria: que li ho pregunten si no a Andorra, Israel o Suïssa.

Encara més: els valencians mos podem permetre ser l’autonomia pijor finançada d’Espanya i a l’hora pagar el PER dels andalusos, l’ordenador per aula dels extremenys, l’Aeroport de Barajas… ¡Che, això ho pague yo, collons! Els britànics mai de la vida es plantejarien tindre diputacions provincials. Mosatros en canvi en tenim no una ni dos sino ¡tres! i estudiem, adicionalment, afegir administracions comarcals.

Regne Unit té 65 millons d’habitants i 406 Ajuntaments. Regne de Valéncia 5 millons d’habitants i 542 Ajuntaments. ¡Els diners i els collons per a les ocasions! En Regne Unit és impossible un consistori per a 17 veïns. Pero ací tenim Castell de Cabres, que en eixos habitants té Ajuntament propi. Suprimir-lo és impensable perque, clar, és un poble en molta història: allí naixqueren Cleopatra i Juli César.

En Regne Unit no es poden permetre sostindre consistoris insostenibles, per això és que procediren a fusionar molts d’ells en la década dels huitanta. Ací per contra tenim casos com el de Manuel i L’Énova, uns pobles lliteralment apegats que entre els dos sumen tresmil habitants. Hi ha dos Ajuntaments. Impossible fusionar-los: en un municipi són catòlics i parlen valencià i en el del costat són budistes i parlen cantonés.

En fi, que la pròxima vegada que et diguen que fulano se’n va a Manchester a treballar perque allí nuguen els gossos en llonganises, dis-li que no, que això és una simple llegenda urbana. Els britànics són un voler i no poder, no com mosatros que no mos privem de res: diputats, alcaldes, regidors, secretaris, vicesecretaris, assessors, administratius, funcionaris… ¡Ací mos sobren els diners, che!


Categories: Blogs valencianistes

Van molts anys per davant (els nigerians).

Josué Ferrer - 19/09/2017 - 20:17

Diu el periodiste Josep Lluís Ferri que els valencians som uns desgraciats, i és veritat perque no som ni tan sols un gueto en la nostra pròpia terra. Els valencians trobem normal el fet de no poder fruir de la nostra llengua i cultura en la nostra pròpia nació. Recentment he tingut la sòrt de visitar Àfrica i més concretament l’Estat Edo, en Nigèria, la terra natal de la meua esposa. Posaré alguns eixemples comparant la situació cultural d’ací i d’allà per a demostrar que Ferri té tota la raó.

L’Estat Edo és un estat federat dins de la República de Nigèria. Allí es parla una vintena de llengües, entre elles l’anglés i la llengua edo. He observat que generalment els edo parlen en edo entre ells i només recorren a l’anglés quan han de parlar en uns atres grups ètnics. És com si diguerem que els valencians sempre parlen valencià entre ells i només recorren al castellà per a parlar en castellans, gallecs o vascs per eixemple. Ya m’agradaria a mi poder fruir d’eixa normalitat ací.

¿Has provat a fer una cosa tan senzilla com anar a una missa catòlica o un cult evangèlic en valencià? És més fàcil que te toque la loteria que trobar una iglésia en valencià en la nostra pròpia terra. Pero els edo tenen iglésies a on es parla només en edo, i unes atres bilingües (encara que la majoria d’iglésies parla en anglés). També disponen de la Bíblia en edo. Per contra, mosatros hem de llegir la Paraula de Deu en castellà (o en català) a falta d’una traducció a la llengua valenciana.

¿Quantes televisions tenim en valencià? Cap ni una. ¿I ràdios en valencià? Em referixc a que siguen realment en valencià; no val parlar dèu minuts en valencià en un programa d’una hora de música en anglés. Els edo tenen les seues pròpies televisions i ràdios a on parlen en edo i fan continguts propis de la seua cultura. Ells tenen els seus cantants típics, trages típics, menjars típics, festes típiques i els encanta raonar de les seues coses. És dir, que els enchisa ser i viure diàriament en edo.

¿Has provat a anar un dia al cine i tractar de vore una película en valencià? Missió impossible ¿veritat? Els edo, no obstant, conten en una potent indústria audiovisual que produïx moltes películes en llengua pròpia. Películes de baix presupost, és cert, pero que interessen més a la població que les produccions de Hollywood. Estos films, per lo general, conten drames basats en casos reals, semblants als culebrons d’Amèrica Llatina, pero condensats en una cinta de dos hores.

La música en edo sona pràcticament en totes les cases. I toquen tots els estils: des de la folclòrica a la cristiana, el pop o el rap. Hi ha moltes bandes que componen i interpreten les seues pròpies cançons en edo i la gent les contracta quan han de fer una festa (i les festes són molt habituals en Àfrica). No se fan rics, pero poden viure únicament de la seua música i no necessiten recórrer a uns atres treballs per a sobreviure. Alguns inclús guanyen prou be. Lo mateix passa en els actors de cine.

Nígèria és el primer estat d’Àfrica i tercer del món en número de llengües. Oficialment 525 (encara que n’hi han moltes més). Lo que he contat ací de l’edo és extensible a molts atres idiomes: yorubà, haumza, igbo, etc. Per a Nigèria és un orgull contar en un patrimoni llingüístic tan ric, i per això el promou. Pero en Espanya el qui se n’ixca del Quijote i del a mí me habla usted en cristiano ya és sospitós de ser un mal espanyol. Van molts anys per davant. Els nigerians, clar.


Categories: Blogs valencianistes