El valencià es una llengua culta i de prestigi, aci, en Burjassot i en Constantinopla

 

Pareix mentira que encara tingam que estar en estes histories. El valencià es una Llengua culta, de prestigi, én una riquea lexica i conceptual de la que estic orgullos. No unicament el Renaiximient entra en la peninsula iberica per Valencia, el primer llibre impres s'edita aci, s'origina un segle d'Or abans que en qualsevol atra nacio europea, i el Tirant lo Blanch es el llibre universal del segle XV i XVI, tret en valencià i celebrat i llegit per erurits i reis europeus, sino que ademes el valencià es l'idioma oficial d'un Regne.

Pero encara que el valencià es una llengua culta, util, i oficial en la nostra autonomia, tenim un greu perill: El valencià es una llengua en clar perill d'extincio. Per dos amenaces: Per la pressio anuladora del castellà, i la pressio sustitutoria del catala.

Es en este punt, a on els valencians hem de ser conscients de quina ha de ser la nostra estrategia global i compartida, per a mantindre el nostre idioma, recuperar l'autoestima, i fer (des de l'amabilitat i l'educacio) que els no valencianoparlants, i els estrangers amen i vullguen utilisar la Llengua valenciana de Joanot Martorell, Lluis Vives o Ausias March.

En este sentit, hem de deixar a banda la triple percepcio de que el valencià: Te poca utilitat, no es cult, i es orige de conflicte.

Estes tres percepcions implantaes en l'imaginari valencià han arribat des de fora, en un llaboratori d'idees, per a manipular i eliminar el valencià de les nostres vides. Igual que el franquisme en els anys 40 i 50, importà l'idea de que el valencià era un idioma de persones de baix ranc social, poques possibilitats economiques i nula cultura,... el catalanisme busca relegar el valencià a un registre oral, coloquial, festiu i faller, en l'ambit de dialecte, per a fer i subordinar als valencians al catala. El proces es identic al franquisme. Eliminar l'autoestima per a sustituir idioma.

I tercer problema i no menys important. Es busca un conflicte llingüistic etern. Estariem davant d'algo pijor. Per tant, el problema unicament es pot arreglar des de la base. 
I tenim que començar per solucionar des del tercer punt. Els valencians hem de ser amables, que no "muelles", persistents, que no obstinats, i educadors, que no adoctrinadors.

Aci es a on volia anar. Si en un bar no te parlen valencià, inclus t'increpen en castellà... ¿Que tenim que fer? Ser amables. Perque la persona a la que te dirigixes viu, treballa i paga imposts com tu i com yo. I ademes, no coneix la riquea cultural valenciana, ni la bellea de la nostra llengua, i ademes... pensa que es ell qui te rao.

Fa uns messos en Manises, estava en uns valencianistes, i demani un tallat. L'home no volia atendre'm. Me doni conte enseguida. Vaig canviar a castellà, i én molta educacio, comenci a parlar-li de la riquea cultural valenciana, començant per la ceramica de Manises, i a poc a poc comenci a parlar del valencià, de lo possitiu que era per a obrir la ment cap a uns atres idiomes com italià, frances, etc... i lo be que els valencians acolliem als inmigrants. Li vaig explicar que yo tambe era una especie d'inmigrant valencià pel mon i que amava tant esta terra, que era meua i seua, que no podia deixar de perdre el valencià. Es va generar un clima de confiança, casi complicitat, i al final l'home me va dir "gracies" quan li vaig pagar.
El que al principi no volia que parlara en valencià, me constestà én un "gracies".

Esta actitut crec que es la correcta. La conciliadora i integradora. Que es tot lo contrari a l'actitut de la ya famosa regidora de Compromis de Burjassot: En lloc de ser amable én un negoci del seu poble, utilisa el seu poder politic, i les rets socials per a estigmatisar, crear conflicte i atraure a tot el monstruo castellanisador contra la Llengua valenciana, i fer vore que la defensa de la Llengua valenciana es un problema. En lloc de governar, ajudar i ensenyar....la regidora es convertix en l'oposicio d'un pobre autonom, que per culpa de l'ambient social, pensa que no te perqué adependre o amar el valencià, i ademes, està fins als ous de pagar imposts, i aguantar politics inutils. En este cas, la regidora de Compromis, irresponsablement, ha donat mes gasolina a l'extrema dreta. Entre ells es busquen i es retroalimenten.

Sempre educar, sempre ser cults, sempre explicar correctament l'historia de Valencia i sempre amar. Quan ames, a tots els entre unes ganes d'amar tambe a Valencia. Aixina, es com les Falles, i les festes han integrat a molts inmigrants en esta terra. Gracies a l'amor.

La Llengua valenciana es culta, es de prestigi i es per a persones de categoria internacional. Per aixo, hem de gastar-la en conversacions i registres cults, temes de prestigi, i no amagar-la, sino mostrar-la orgullosa en tots els ambits. I si una persona que fa l'esforç per integrar-se, i solta una espardenyà (o una catalanà d'escola...) én amor, sense burla es corregix, i continuem construint. Tots som necessaris. I els churros tambe son valencians